Oe “Prendas de Sardigna” nos nche giughet in sa “prenda de su Logudoro”, sa bidda de Otieri chi, a bisu nostru, pro more de sos monumentos importantes suos, est unu museu “a chelu abertu”.
E ite bi faghimus in Otieri? Bos presentamus su museu tzivicu archeològiu “alle Clarisse”, unu logu ispantosu in ue preistòria, istòria e paristòria s’ammesturant e, paris cun su cunventu, nos faghent gosare de una visita chi, chena duda peruna, non nos amus a ismentigare mai. Totu est incumentzadu in su 1753, cun s’arrivu de una comunidade de mòngias dae sa diotzesi de Orosei. Ma est in s’otighentos chi est divènnidu logu de pellegrinàgiu, ca bi fiat Rosa Serra, una mòngia chi nachi aiat retzidu su donu de sas istìmatas, faghiat miràculos e sanaiat sos malàidos. A dolu mannu, però, fiant totu fàulas e su Pìscamu Atzei at iscobertu totu sas trampas.
Lassende·nche a banda sas paristòrias, in custu museu b’at repertos archeològicos de sa preistòria e de s’istòria sarda de importu mannu, comente sa còpia de sa pìsside, agatada in sa gruta de Santu Micheli, su lingotu de ràmene de creze ox-hide, agatadu in Bisàrcio, un’istatuedda de Sarda Ceres, divinidade de sa Sardigna romana e àteros repertos archeològicos de importu.B’at fintzas sa setzione “numismàtica”, cun una regorta de prus de 6000 monedas, dae s’edade greca fintzas a sos Savoia, sa donatzione Marinelli e sas colletziones Bandini e Gallisay-Carta. Si cherides fàghere unu bellu viàgiu intre preistòria, istòria e archeologia, bos cussigiamus de tzucare a Otieri: su museu archeològicu bos at a ispantare!
